TARTAR DE VEDELLA
INGREDIENTS
200 g de filet de vedella
Ceba
Tàperes
Cogombres amb vinagre
Rovell d`ou
Mostassa antiga
Salsa Worcestershire
Sal
Pebre
També s'hi pot posar unes gotes de tabasco si agrada més picant, o un raig de licor (whisky o conyac).
Tallem amb el ganivet, (mai amb trituradora) la carn a trossos molt petits, reservem
Tallem la ceba, les táperes i els cogombres amb vinagre també molt petits, reservem
A un bol posem la carn, la ceba, els cogombres i les tàperes, afegim el rovell d’ou, barregem-ho molt bé, i anem posant poc a poc la mostassa, la sal, el pebre i la salsa Worcestershire, tornem a barrejar-ho tot, si ho anem afegint poc a poc podem controlar més el gust final.
Podem empolsinar amb ceba fregida.
Acompanyem amb unes torrades de pa.
Els tàrtars de carn em costen una mica, pel tema de la carn crua. En canvi, un tàrtar de peix, amb la resta d'ingredients que proposeu, segur que m'encantaria!
ResponEliminame encanta esta receta!!!
ResponEliminaUn saludo.
Sión, m'encanta el tartar o streak tartar com diuen que es el nom original, me emporto una miqueta pel camí.
ResponEliminaMuxutxuak
Sión,
ResponEliminaHi ha a qui no agraden les figues, a mi els tàrters no m'acaben de fer el pes i això que sempre que n'he preparat els he tastat per a comprovar-ne el punt. Amb això ja en tinc prou.
La recepta és la tradicional i molt ben explicada.
Felicitats.
La puc fer per al meu marit, però jo sabent que es carn crua no m' acaba de fer el pes, potser son maníes. Aixó no vol dir que no sigui bó.
ResponEliminaPetons.
És un dels meus plats preferits i el preparo just com tu dius... i amb tabasco (molt poc) i com licor m'agrada posar-hi vodka, que sembla tingui un sabor més neutre.
ResponEliminafa poc que he confessat públicamente que m'encanta el bistec tàrtar, i aquest que presenten compleix tots els cànons. amb l'afegitó de la ceba 'ikea', que m'agrada i en prenc nota!
ResponEliminaGemma
ResponEliminaJo també amb quedo amb el de tonyina, el de carn per al Miquel
Petons
Pardini
Gracias
Un saludo
Rosa
Quina enveja, però es que no puc, amb quedo amb el de tonyina.
Petons
Els fogons del pare
ResponEliminaJo el preparo per el Miquel i per mi una altre cosa.
Una abraçada
LA COCINERA DE BETULO
Amb passa com a tu, la preparem però no la mengem.
Petons
Ricard Sampere
La propera provaré de fer-li al Miquel com tu dius, veurem que tal.
Una abraçada
Nunca lo he probado,pero creo que me gustaria....aunque tambien prefiero el de pescado.
ResponEliminaBesets.
A mi m'agrada però en canvi a casa no m'animo em fà l'efecte de que no em quedarà bé, perque realment té el seu que.
ResponEliminaMuas!
Provaré la teva recepta, a casa també en fem de tant en tant i ens agrada molt!!!
ResponEliminaSión, una recepta canónica que m'ha recordat el meu primer steak tartar a un restaurant... amb aquell cambrer tan mudat barrejant els ingredients devant meu....PURA LITÚRGIA!!
ResponElimina:))
Acabo de descubrir tú blog y me parece muy interesante!
ResponEliminaYa tienes una seguidora más!
Saludos!
hola sion, nunca he comido tartar de vedella, pero confieso que tu plato tiene una pinta de esas para no dejar nada en el plato, saludos paco
ResponEliminaA casa l'únic que li agrada la carn crua és al meu marit, però a lo millor m'animo i li preparo segur que estarà molt content!
ResponEliminaEls tàrtars no m'agraden, si és de tonyina encara el provo. Però Sión, t'he de dir que fa goig!!
ResponEliminaAi Sion, que avui no vindré a dinar!!! No puc amb això de la carn crua, amb el peix encara, però tampoc massa!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Ohhh!!!
ResponEliminaTartar, com m'agrada!
Tot i ser dels meus àpats predilectes, a casa estic limitadísima, el meu marit no el vol ni en pintura la carn crua, o sigui que en fa que no menjo... ni ho recordo, la veritat es que per mi sola em fa mandra, posarme a la cuina.
Ains! quins records! i quin sabor.
Com t'envejo.
Salut!
Els tartars a casa no agraden massa.. bé rectifico a mi no m'agraden, però a en Kike li encanten i quan ha vist el teu m'ha dit que n'aprengui de tu i que un dia li faci la teva recepta!!
ResponEliminaEl peix cru i macerat, encara, però la carn crua no la podria menjar. suposo que ha de ser molt bo aquest tartar, i al meu marit segur que li agradaria.
ResponEliminaHola Síon,
ResponEliminaLa veritat és que som més del peix però , he de dir que la meva padrina paterna feia uns bistecs crus adobats que semblaven cuits i tant a mi com als meus germans ens agradaven molt . Ma mare quan adobava la carn capolada per a fer mandonguilles sempre ens l'he donava a tastar a noltros , així idò ja pots veure que si m'agradaria .
En quan a l'entrada anterior , trobo que tu també podries fer en tots els teus plats un menu semblant el del Compte Arnau.
Encara que sigui en retard , felicitats.
Una abraçada
Tot i que la carn crua no és el meu fort, he de reconèixer que aquest tartar té una pinta estupenda i una presentació exquisida.
ResponEliminaSalutacions!
Anna (de la Taula d'en Bernat)
Manel
ResponEliminaLa seva li dona un toc molt saborós, segons en Miquel.
Una abraçada
Mesilda
Si el probes ja amb diràs, encara que jo amb quedo amb el de tonyina
Petons
Gemma
Animat, segons el Miquel es bonisimmmmm.
Petons
Visc a la cuina
Si el probes ja amb diràs.
Petons
Starbase
ResponEliminaBe es que preparar-lo, te la seva LITÚRGIA, jejeje
Una abraçada
Damilena
Muchas gracias, vengo a visitarte ahora
Besos
Paco
Si t’agrada la carn crua esta molt bo, segons en Miquel.
Una abraçada
La cuina de l’estany
Et passa com a mi, que no m’agrada i li preparo per ell.
Petons
Teresa
ResponEliminaJo amb quedo amb el de tonyina també
Petons
Dolça
Quan en prepari de tonyina t’aviso, jejeje
Petons
Petita cuina
A mi no m’agrada el de carn, però li preparo al meu marit, quan en torni a fer t’aviso, jejeje
Petons
La cuina vermella
ResponEliminaEls tàrtar de carn deu de ser una cosa de marits, jejeje
Molts petons
ANNAFS
Ets de las mevas.
Petons
Xisca
Crec que t’agrada tan de carn com de Peix.
M’acabes de donar una bona idea, encara que el menu Comptesa Sion, sembla que no queda massa be. Jejeje
Molts petons
Anna
Moltes gracies
Petons