CALLOS


INGREDIENTS

1 kilo i mig de cap i tripa de vedella
5 alls
3 fulles llorer
150 grams  de xoriço
150 grams de pernil
1 ceba gran
1 cullerada pebre vermell,
2 – 4 peces de bitxo
½ cullerada d’orenga,
1 pastilla de caldo de carn
 Cigrons (opcional)

Quan comprem el cap i pota, demanem que ens el tallin a cuadrets d’uns tres centímetres.

A una cassola si pot ser de les de fang millor, posem oli i fregim els alls sencers i amb la seva pell, quan els tinguem llestos posem els callos que tindrem ja passats per l`aigua, hi afegim el llorer, i esperem a que treguin la seva aigua, en aquest moment, els aboquem a una escorredora i els remullem amb aigua neta. Reservem  

Posem a la cassola una mica d’oli, sofregim la ceba ratllada fina,  quan comença a enrossir posem el xoriço i el pernil tallats a trossets al nostre gust, tot seguit els callos, el pebre vermell, l’orenga i els bitxos, (segons el gust de cadascú ) remenem, cobrim d’aigua, i que faci chup chup durant uns deu minuts.

Passat el temps, posem la pastilla de caldo de carn esmicolada directament a la cassola, remenem i deixem coure uns altres deu minuts a foc molt lent, afegim els cigrons.

És millor menjar el dia desprès. També podem congelar-los per poder fer unes tapes, com aquesta.

Comentaris

  1. teresa h a dit...
    Tant a mi com al meu home ens agraden mol, pero ai!! als xics joves no gens... pero pot ser que els prepare algun dia per nosaltres dos..
    Els teus es veuen fantastics!!
    Bessets
    27 de novembre de 2010 20:32
    A casa passa el mateix, però els faig per nosaltres
    Petons

    ResponElimina
  2. paco ha dit...
    SION, inexcusablemente me pido y exijo una ración de callos de los que habeis hecho, si nó me lo concedeís bueno,jjajajaja Sion magníficos los callos, saludos paco
    27 de novembre de 2010 20:46

    Paco, ten guardo un bon plat per quan els vulguis jejeje
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Margarida ha dit...
    Tanta bona fama que tenen i jo no me'ls puc menjar! Al sopar de veïns d'aquest anys, uns veïns van portar callos i el Pere va dir que eren boníssims, però jo no els vaig poder tastar, tot i tenir tan bona pinta com els teus (aquells no portaven xoriço).
    He trigat uns 15 anys a fer peus de porc, així que no descarto fer callos un any d'aquests. Per si de cas, guardo la teva recepta!
    27 de novembre de 2010 22:28

    Doncs no descartis que dintre de uns anys en menjaràs, jejeje
    Petons

    ResponElimina
  4. LA COCINERA DE BETULO ha dit...
    A casa ens agraden també molt els callos, els faig per la nit per menjar-los l'endemà, agafen mes sabor i els que sobren al congelador.
    Se semblan molt als teus.
    Segur que estaven bons.
    Petons.
    27 de novembre de 2010 22:33

    Desprès de la feina de fer-los val la pena fer-ne mes i poder-los congelar, ja tens feina feta
    Petons

    ResponElimina
  5. manel ha dit...
    em sumo als que delcaren el seu amor pels 'callos', però deixa'm fer una precisió en els ingredients: parles de capipota i només veig cap de vedella, però no pota, i en canvi hi ha tripa i no l'esmentes entre els ingredients. suposo que devia ser un oblit. el pròxim dia que en facis, m'ho dius, vinc i en parlem tot manjant, val?
    una abraçada
    28 de novembre de 2010 0:56

    Moltes gracies per la teva precisió, ja esta arreglat, es que quan en parlen es la paraula que faig servi incorrecta totalment.
    El proper dia que en faci ja t’avisaré i en parlem tot menjant jejeje
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Gemma ha dit...
    Asun, avui sí que no m'apunto al menú, jejeje... jo sóc al revés que el Manel, em declaro abstèmia de callos i menuts varis :)
    28 de novembre de 2010 9:25

    Amb sap greu, encara que tenen d’haver-hi gustos per tot, a casa ens encanten els menuts
    Petons

    ResponElimina
  7. Anniki ha dit...
    A mi els callos no m'agraden... però gens. Però al meu pare sí, es més, li agraden molt, i ja penso que un día li vull fer, encara que sigui un plat, per a ell. O sigui que ara ja en tinc una recepta :)
    28 de novembre de 2010 10:07

    Si els hi fas ja amb diràs si li han agradat.
    Petons

    ResponElimina
  8. Disculpeu per l’anulació dels vostres comentaris originals, ja que al rectificar la recepta, gracies al comentari d’en Manel han desaparegut

    ResponElimina
  9. Sión,
    Sóc un fan de la tripa, també amb cigrons, però amb el cap (el morro) no puc de cap manera. Els faig sovint però només amb tripa. M'encanten.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Un bon plat de cullera ideal per entrar en calor!! t'ha quedat boníssim!
    Molts petons

    ResponElimina
  11. Aiiiii! aquesta vegada no m'heu encertat el gust, no sóc com vosaltres i el Manel, que també és un fan dels menuts. Però per això hi ha gustos per tothom!

    ResponElimina
  12. Em perdo per un plat de callos ben fets.... I la foto us ha quedat una passada de be.

    ResponElimina
  13. Que ricos!!Me pido una racion....en casa somos dos contra dos,a mi marido y mi hijo pequeño no les gustan nada...ellos se lo pierden.
    Besets.

    ResponElimina
  14. Aquesta recepta l' hauré de passar a la meva mare, que ella en fa a vegades. Però la família la tenin dividida quan hi ha callos: a alguns els encanten i altres no podem ni provar-los.

    ResponElimina
  15. un plat moltes calories però de tant en tant ens hem de donar un capritxet al cos no?
    a mi m'encnaten els callos

    petons

    ResponElimina
  16. que bueno, por favor!! EN mi casa nos encantan los callos!!
    Besets i encantada!

    ResponElimina
  17. Aquí un altre fan dels callos, tot i que a casa no els fem perque sóc l'únic que en menjaria. Però de tant en tant cauen a fora de casa i és un festival :)

    ResponElimina
  18. Un plato que apetece mucho con la llegada del frio. A nosotros nos encanta a todos, pero yo nunca lo hago, que se encarga de esto mi suegra, nos hace una olla, bien grande, y están de muerte. Seguro que a mi no me saldran así nunca.
    Besos.

    ResponElimina
  19. A casa em vàrem fer l'altre dia, ens agraden molt. Estan boníssims!

    Petonets

    ResponElimina
  20. Te cogo un par de cucharadas para mi solita, ya que en casa me temo que no los van ni a probar.
    Besos

    ResponElimina
  21. Ains, no puc amb cap tipo de menut, ara al meu home te l'enviava a casa i el més fel´ç del mon.

    Muas!

    ResponElimina
  22. Els fogons del pare
    Jo tinc la costum de fer-ne basta’ns, i desprès guardar-los per fer petits tastos, com aperitiu, encara que el dia que els faig en Miquel se’n menja un bon plata amb cigrons
    Una abraçada

    Ingrit
    Era un plat per un bon esmorzar de forquilla dels nostres avantpassats, quan la feina era mol mes dura
    Petons

    Gloria
    Quanta raó tens si a tots ens agrades el mateix, malament aniríem
    Petonets

    ResponElimina
  23. Ricard Sampere
    Es un plat que t’encanten o no pots amb ells, a casa ens agraden els menuts, vinc de família d’escorxador
    Una abraçada

    Mesilda
    Considerat convidada amb un bon plat.
    Petons

    Annafs
    Aquesta recepta es una recepta de tota la vida de casa els pares, però als meus fills no els hi agraden
    Un peto

    ResponElimina
  24. Lidia
    Esta clar que no es un plat per fer molt sovint, però........:-).
    Petons

    Asun Serna
    Es un plato contundente y delicioso para un día de frío.
    Besos

    Starbase
    Nosaltres els fem servir per fer petits aperitius junt amb altres plats mes suaus en lloc d’un primer
    Una abraçada

    ResponElimina
  25. Damiela
    Si tu suegra los hace buenos y puedes comerlos, pues que la suegra continúe cocinando, jajajajaja
    Besos

    Carme-cocina con sabor
    Es un bon plat per gaudir d’una menja ben senzilla
    Besos

    ResponElimina
  26. Crismas
    Considérate invitada, coge los que te apetezcan.
    Besos

    Gemma
    A nosaltres ens agraden bastant els menuts, bé casi tots......
    Petons

    ResponElimina
  27. plato de cuchara de toda la vida y con estos primeros frios me lo comia ya
    Adeu
    miquel

    ResponElimina
  28. Miquel i Sión; Ara m'hen mengaría una bona ració... bé ara, ara no, que acabo de dinar, però de bensegur demà a l'hora de dinar, l'hi donaría un bon mos.
    Que vagi de gust Sión i Miquel¡¡ :-D :-D :-D

    ResponElimina
  29. Miquel
    Es un plat molt adien per aquest temps
    Una abraçada

    Josepb
    Ten hem guardat un plat jejeje
    Una abraçada

    ResponElimina
  30. Que ricos, los hacemos practicamente igual...Lástima que en casa no les gusten a las nenas y cada vez los hago menos...
    Besitos, me ha encantado tu blog, tienes unas recetas deliciosas...!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars