La botifarra de perol
Tornem a la vida normal desprès de unes vacances per Praga. I per descansar de les vacances uns dies entre el Ripollès i la Garrotxa, on he fet una descoberta molt agradable
Feia tems que buscava i provava diferents botifarres de perol, que amb recordes quan a casa els pares feien l’embotit, i guardaven el suc de bullir les botifarres per escalfar-ne algunes a la hora de sopar, per fi aquestes vacances vaig trobar una petita parada a la plaça del mercat d’Olot on vaig trobar “la botifarra de perol”.
Com que no tenia el suc de bullir les botifarres, vaig posar amb una olla aigua a bullir, una mica de sal, uns grans de pebre i el greix del pernil, escalfant la botifarra de perol, sencera i encara lligada pels extrems, uns dos minuts.Acompanyada de un tomàquet amanit acabat de collir del hort, i una bona llesca de pa, amb va retornar el gust perdut, pro no oblidat de la meva infantesa.
Ja tornem a ser tots aquí .
ResponEliminaJo tinc un marit que a més de fer pa , també fa botifarra del parol.
Una abraçada
La teva taula deu ser com un somni “el pa acabat de fer i la botifarra de perol calenta” je je je je.
ResponEliminaHas estat a la terra de la botifarra, com aquestes cap, uppss. Salut!!!!!!
ResponEliminaEn general a tota la província de Girona, fan botifarra de perol, algunes molt bones i altres no tant.
ResponElimina