CALLOS
INGREDIENTS
1 kilo i mig de cap i tripa de vedella
5 alls
3 fulles llorer
150 grams de xoriço
150 grams de pernil
1 ceba gran
1 cullerada pebre vermell,
2 – 4 peces de bitxo
½ cullerada d’orenga,
1 pastilla de caldo de carn
Cigrons (opcional)
Quan comprem el cap i pota, demanem que ens el tallin a cuadrets d’uns tres centímetres.
A una cassola si pot ser de les de fang millor, posem oli i fregim els alls sencers i amb la seva pell, quan els tinguem llestos posem els callos que tindrem ja passats per l`aigua, hi afegim el llorer, i esperem a que treguin la seva aigua, en aquest moment, els aboquem a una escorredora i els remullem amb aigua neta. Reservem
Posem a la cassola una mica d’oli, sofregim la ceba ratllada fina, quan comença a enrossir posem el xoriço i el pernil tallats a trossets al nostre gust, tot seguit els callos, el pebre vermell, l’orenga i els bitxos, (segons el gust de cadascú ) remenem, cobrim d’aigua, i que faci chup chup durant uns deu minuts.
Passat el temps, posem la pastilla de caldo de carn esmicolada directament a la cassola, remenem i deixem coure uns altres deu minuts a foc molt lent, afegim els cigrons.
És millor menjar el dia desprès. També podem congelar-los per poder fer unes tapes, com aquesta.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminateresa h a dit...
ResponEliminaTant a mi com al meu home ens agraden mol, pero ai!! als xics joves no gens... pero pot ser que els prepare algun dia per nosaltres dos..
Els teus es veuen fantastics!!
Bessets
27 de novembre de 2010 20:32
A casa passa el mateix, però els faig per nosaltres
Petons
paco ha dit...
ResponEliminaSION, inexcusablemente me pido y exijo una ración de callos de los que habeis hecho, si nó me lo concedeís bueno,jjajajaja Sion magníficos los callos, saludos paco
27 de novembre de 2010 20:46
Paco, ten guardo un bon plat per quan els vulguis jejeje
Una abraçada
Margarida ha dit...
ResponEliminaTanta bona fama que tenen i jo no me'ls puc menjar! Al sopar de veïns d'aquest anys, uns veïns van portar callos i el Pere va dir que eren boníssims, però jo no els vaig poder tastar, tot i tenir tan bona pinta com els teus (aquells no portaven xoriço).
He trigat uns 15 anys a fer peus de porc, així que no descarto fer callos un any d'aquests. Per si de cas, guardo la teva recepta!
27 de novembre de 2010 22:28
Doncs no descartis que dintre de uns anys en menjaràs, jejeje
Petons
LA COCINERA DE BETULO ha dit...
ResponEliminaA casa ens agraden també molt els callos, els faig per la nit per menjar-los l'endemà, agafen mes sabor i els que sobren al congelador.
Se semblan molt als teus.
Segur que estaven bons.
Petons.
27 de novembre de 2010 22:33
Desprès de la feina de fer-los val la pena fer-ne mes i poder-los congelar, ja tens feina feta
Petons
manel ha dit...
ResponEliminaem sumo als que delcaren el seu amor pels 'callos', però deixa'm fer una precisió en els ingredients: parles de capipota i només veig cap de vedella, però no pota, i en canvi hi ha tripa i no l'esmentes entre els ingredients. suposo que devia ser un oblit. el pròxim dia que en facis, m'ho dius, vinc i en parlem tot manjant, val?
una abraçada
28 de novembre de 2010 0:56
Moltes gracies per la teva precisió, ja esta arreglat, es que quan en parlen es la paraula que faig servi incorrecta totalment.
El proper dia que en faci ja t’avisaré i en parlem tot menjant jejeje
Una abraçada
Gemma ha dit...
ResponEliminaAsun, avui sí que no m'apunto al menú, jejeje... jo sóc al revés que el Manel, em declaro abstèmia de callos i menuts varis :)
28 de novembre de 2010 9:25
Amb sap greu, encara que tenen d’haver-hi gustos per tot, a casa ens encanten els menuts
Petons
Anniki ha dit...
ResponEliminaA mi els callos no m'agraden... però gens. Però al meu pare sí, es més, li agraden molt, i ja penso que un día li vull fer, encara que sigui un plat, per a ell. O sigui que ara ja en tinc una recepta :)
28 de novembre de 2010 10:07
Si els hi fas ja amb diràs si li han agradat.
Petons
Disculpeu per l’anulació dels vostres comentaris originals, ja que al rectificar la recepta, gracies al comentari d’en Manel han desaparegut
ResponEliminaSión,
ResponEliminaSóc un fan de la tripa, també amb cigrons, però amb el cap (el morro) no puc de cap manera. Els faig sovint però només amb tripa. M'encanten.
Una abraçada.
Un bon plat de cullera ideal per entrar en calor!! t'ha quedat boníssim!
ResponEliminaMolts petons
Aiiiii! aquesta vegada no m'heu encertat el gust, no sóc com vosaltres i el Manel, que també és un fan dels menuts. Però per això hi ha gustos per tothom!
ResponEliminaEm perdo per un plat de callos ben fets.... I la foto us ha quedat una passada de be.
ResponEliminaQue ricos!!Me pido una racion....en casa somos dos contra dos,a mi marido y mi hijo pequeño no les gustan nada...ellos se lo pierden.
ResponEliminaBesets.
Aquesta recepta l' hauré de passar a la meva mare, que ella en fa a vegades. Però la família la tenin dividida quan hi ha callos: a alguns els encanten i altres no podem ni provar-los.
ResponEliminaun plat moltes calories però de tant en tant ens hem de donar un capritxet al cos no?
ResponEliminaa mi m'encnaten els callos
petons
que bueno, por favor!! EN mi casa nos encantan los callos!!
ResponEliminaBesets i encantada!
Aquí un altre fan dels callos, tot i que a casa no els fem perque sóc l'únic que en menjaria. Però de tant en tant cauen a fora de casa i és un festival :)
ResponEliminaUn plato que apetece mucho con la llegada del frio. A nosotros nos encanta a todos, pero yo nunca lo hago, que se encarga de esto mi suegra, nos hace una olla, bien grande, y están de muerte. Seguro que a mi no me saldran así nunca.
ResponEliminaBesos.
A casa em vàrem fer l'altre dia, ens agraden molt. Estan boníssims!
ResponEliminaPetonets
Te cogo un par de cucharadas para mi solita, ya que en casa me temo que no los van ni a probar.
ResponEliminaBesos
Ains, no puc amb cap tipo de menut, ara al meu home te l'enviava a casa i el més fel´ç del mon.
ResponEliminaMuas!
Els fogons del pare
ResponEliminaJo tinc la costum de fer-ne basta’ns, i desprès guardar-los per fer petits tastos, com aperitiu, encara que el dia que els faig en Miquel se’n menja un bon plata amb cigrons
Una abraçada
Ingrit
Era un plat per un bon esmorzar de forquilla dels nostres avantpassats, quan la feina era mol mes dura
Petons
Gloria
Quanta raó tens si a tots ens agrades el mateix, malament aniríem
Petonets
Ricard Sampere
ResponEliminaEs un plat que t’encanten o no pots amb ells, a casa ens agraden els menuts, vinc de família d’escorxador
Una abraçada
Mesilda
Considerat convidada amb un bon plat.
Petons
Annafs
Aquesta recepta es una recepta de tota la vida de casa els pares, però als meus fills no els hi agraden
Un peto
Lidia
ResponEliminaEsta clar que no es un plat per fer molt sovint, però........:-).
Petons
Asun Serna
Es un plato contundente y delicioso para un día de frío.
Besos
Starbase
Nosaltres els fem servir per fer petits aperitius junt amb altres plats mes suaus en lloc d’un primer
Una abraçada
Damiela
ResponEliminaSi tu suegra los hace buenos y puedes comerlos, pues que la suegra continúe cocinando, jajajajaja
Besos
Carme-cocina con sabor
Es un bon plat per gaudir d’una menja ben senzilla
Besos
Crismas
ResponEliminaConsidérate invitada, coge los que te apetezcan.
Besos
Gemma
A nosaltres ens agraden bastant els menuts, bé casi tots......
Petons
plato de cuchara de toda la vida y con estos primeros frios me lo comia ya
ResponEliminaAdeu
miquel
Miquel i Sión; Ara m'hen mengaría una bona ració... bé ara, ara no, que acabo de dinar, però de bensegur demà a l'hora de dinar, l'hi donaría un bon mos.
ResponEliminaQue vagi de gust Sión i Miquel¡¡ :-D :-D :-D
Miquel
ResponEliminaEs un plat molt adien per aquest temps
Una abraçada
Josepb
Ten hem guardat un plat jejeje
Una abraçada
Que ricos, los hacemos practicamente igual...Lástima que en casa no les gusten a las nenas y cada vez los hago menos...
ResponEliminaBesitos, me ha encantado tu blog, tienes unas recetas deliciosas...!!!